Saturday 30 May 2015

Dublin: beer, castles and churches in an outstanding green landscape.

English:


Dublin: beer, castles and churches in an outstanding green landscape.

The Irish capital city is not only a place where you can buy bargains at Penneys and get drunk with the huge variety of Irish (and non-Irish) beer they have, but also a place where you can marvel at castles, vast churches and landscapes of all colours. 

I travelled to Dublin in April 2011 and that time I did not toe the line and remain in the city centre during all my stay, but I also visited other areas which offered a very different scenery: as a lost castle in the middle of a green tapestry or a fishing village. When we arrived in Dublin, the atmosphere at Temple Bar welcomed us. Quirky people walked shamelessly around the streets in the city centre, with their threadbare clothes and their exaggerated make-up; others occupied all the chairs arranged on the pavement/sidewalk of some of the streets of the capital, enjoying the nice weather and a nice cold beer (or several). Given their lack of shame and the enjoyment of the dolce far niente (in English, 'the sweetness of doing nothing') I was immediately convinced of one thing: the Irish capital was made for me.

We prepared ourselves to go to our hotel, not very far from the centre of the city, and we discovered a huge modernist building with baroque details and rococo furniture that made our stay a very pleasurable one. Its enormous hall opened its doors to a maze adventure to find our room and the back door transported us to a pub where photos of artists were scattered all over the walls and corners.

Finding something decent to take to our mouths was difficult, especially for me, being a vegetarian since I was a teenager, but it was quickly solved when we dared to investigate and analyse the hidden alleys behind the walls of some of the most famous pubs in Ireland and some of the main streets. It was there that we found some bars offering delicious vegetarian food at a great price.

Having solved that problem, we started to tour the city from top to bottom and the other way around and we discovered each facet to that marvellous metropolis. From the two protestant churches of Saint Patrick and Christ Church Cathedral to the most well-known bridge in Dublin, the Ha'penny Bridge, crossing the impressive green areas of St. Stephen's Green Park and Merrion Square and passing by the places devoted to Dublin's public administration like Four Courts and Custom House. All that, accompanied by the big amout of times that we walked over one of the many bridges that, like Ha'penny Bridge and O'connell Bridge, cross the Liffey river at some point along its 125 kilometres.

Nevertheless, and as I have previously said, it was not enough for us to walk around the centre of the Irish capital and, for that reason, we took an excursion to Malahide Castle, in north Dublin, whose gardens occupy more than a hundred hectares; Casino Marino, a villa that, as small as it may seem, is one of the best examples of the Neoclassical European style and has 16 rooms distributed in three floors; and Howth, a fishing village with breathtaking cliffs and sea views.

On our trip to Dublin we just missed one thing: staying there for longer in order to gently savor each and every one of the adventures that Dublin has to offer.


Spanish / Español:

Dublín: cerveza, castillos e iglesias en un excepcional y verde paisaje.

La capital irlandesa no es solamente un lugar donde te puedes comprar gangas en Penneys (más conocido en España como Primark) o emborracharte con la gran cantidad de cerveza irlandesa (y no irlandesa), sino también un lugar donde te puedes maravillar con los castillos, las vastas iglesias y paisajes de todos los colores.

Viajé a Dublín en Abril de 2011 y esta vez no me conformé con quedarme en el centro de la ciudad, sino que visité otras zonas que ofrecían un escenario muy diferente: como un castillo perdido en medio de un tapiz de color verde o un pueblo de pescadores. Al llegar a Dublín, el ambiente de los pubs de la zona de Temple Bar nos dio la bienvenida. Gente estrafalaria se paseaba por las calles sin pudor alguno, con sus ropas raídas y su maquillaje exagerado; y otras tantas personas ocupaban todas las sillas dispuestas en las aceras de algunas de las calles de la capital, disfrutando del buen tiempo y de una buena cerveza fría (o varias). Ante esa falta de complejo y ese disfrute del dolce far niente (en español, "el placer de no hacer nada") quedé inmediatamente convencida de una cosa: la capital irlandesa estaba hecha para mí. 

Nos dispusimos a ir al hotel, no muy lejano del centro de la urbe, y descubrimos una enorme nave modernista con detalles barrocos y mobiliario rococó que nos hizo la estancia muy placentera. Su enorme hall nos abría las puertas a una aventura laberíntica para poder encontrar nuestra habitación y su puerta trasera nos transportaba directamente a un pub donde fotos de artistas se esparcían por todas las paredes y rincones posibles.

Encontrar algo decente que llevarnos a la boca nos costó, sobretodo a mí como vegetariana que soy desde que era una adolescente, pero se solucionó rápidamente cuando nos atrevimos a investigar y analizar aquellas callejuelas escondidas tras los muros de algunos de los pubs más conocidos de Irlanda y de algunas de las calles principales. Fue allí donde encontramos algunos bares que ofrecían deliciosa comida vegetariana a muy buen precio. 

Solucionado ese problema, empezamos a recorrer la ciudad de arriba abajo y de abajo arriba y descubrimos todas y cada una de las caras de esa maravillosa urbe. Desde las dos iglesias protestantes de San Patricio y la Catedral de la Santísima Trinidad al puente más conocido de Dublín, el Ha'penny Bridge, pasando por las impresionantes zonas verdes de St. Stephen's Green Park o Merrion Square y por lugares dedicados a la administración pública de Dublín como puedan ser Four Courts o Custom House. Todo eso acompañado de la gran cantidad de veces que cruzamos el río Liffey por alguno de todos los puentes que, como el Ha'penny Bridge o el O'Connell Bridge, lo cruzan en algún punto a lo largo de sus 125 kilómetros de extensión.

Sin embargo, y como he dicho anteriormente, a nosotros no nos bastaba con pasearnos por el centro de la capital irlandesa y, por ese motivo, fuimos de excursión al Malahide Castle, al norte de Dublín, cuyos jardines ocupan más de cien hectáreas; al Casino Marino, una villa que, por muy pequeña que parezca, es uno de los mejores ejemplos del estilo neoclásico europeo y tiene 16 habitaciones distribuidas en tres pisos; y a Howth, un pueblo de pescadores con espectaculares acantilados y vistas al mar.

En nuestro viaje a Dublín solamente echamos en falta una cosa: quedarnos más tiempo en la ciudad para poder saborear con delicadeza todas y cada una de las aventuras que una capital como Dublín puede ofrecer.

Catalan / Català: 


Dublín: cervesa, castells i esglésies en un excepcional i verd paisatge.


La capital irlandesa no es només un lloc on et pots comprar gangues a Penneys (més conegut a Espanya com Primark) o emborratxar-te amb la gran quantitat de cervesa irlandea (i no irlandesa) que hi ha, sinó també un lloc on et pots meravellar amb els castells, les vastes esglésies i paisatges de tots els colors.

Vaig viatjar a Dublín per Abril de 2011 i aquesta vegada no em vaig conformar amb quedar al centre de la ciutat, sinó que vaig visitar altres zones que oferien un escenari molt diferent: com un castell perdut enmig d'un tapís de color verd o un poble de pescadors. En arribar a Dublín, l'ambient dels pubs de la zona de Temple Bar ens va donar la benvinguda. Gent estrafolària es passejava pels carrers sense cap pudor ni un, amb la seva roba desgastada i el seu maquillatge exagerat; i altres tantes persones ocupaven totes les cadires disposades a les voreres d'alguns dels carrers de la capital, gaudint del bon temps i d'una bona cervesa freda (o vàries). Davant aquesta falta de complexos i aquest gaudi del dolce far niente (en català, "el plaer de no fer res"), vaig quedar immediatament convençuda d'una cosa: la capital irlandesa estava feta per a mi.

Ens vam disposar a anar a l'hotel, no molt llunyà del centre de l'urbs, i vam descobrir una enorme nau modernista amb detalls barrocs i mobiliari rococó que ens va fer la nostra estada molt plaent. L'enorme hall ens obria les portes a una aventura laberíntica per poder trobar la nostra habitació i la seva porta posterior ens transportava directament a un pub on fotos d'artistes s'escampaven per totes les parets i racons possibles.

Trobar alguna cosa decent per portar-nos a la boca se'ns va fer difícil, sobretot a mi com a vegetariana que soc des de que era una adolescent, però es va solucionar ràpidament quan ens vam atrevir a investigar i analitzar aquells carrerons amagats darrere els murs d'alguns dels pubs més coneguts d'Irlanda i d'alguns dels carrers principals. Fou allà on vam trobar alguns bars que oferien deliciós menjar vegetarià a molt bon preu.

Solucionat aquest problema, vam començar a recórrer la ciutat de dalt a baix i de baix a dalt i vam descobrir totes i cada una de les cares d'aquella meravellosa urbs. Des de les dues esglésies protestants de Sant Patrici i la Catedral de la Santíssima Trinitat al pont més conegut de Dublín, el Ha'penny Bridge, passant per les impressionants zones verdes de St. Stephen's Green Park o Merrion Square i per llocs dedicats a l'administració pública de Dublín com puguin ser Four Courts o Custom House. Tot això acompanyat de la gran quantitat de vegades que vam creuar el riu Liffey per algun de tots els ponts que, com el Ha'penny Bridge o O'Connell Bridge, el creuen en algun punt al llarg dels seus 125 quilòmetres d'extensió.

No obstant això, i com ja he dit anteriorment, a nosaltres no ens bastava amb passejar-nos pel centre de la capital irlandesa i, per aquest motiu, vam anar d'excursió al Malahide Castle, al nord de Dublín, els jardins del qual ocupen més de cent hectàrees; al Casino Marino, una villa que, per molt petita que sembli, és un dels millors exemples de l'estil neoclàssic europeu i que té 16 habitacions distribuïdes en tres pisos; i a Howth, un poble de pescadors amb espectaculars penya-segats i vistes al mar.

En el nostre viatge a Dublín només vam trobar a faltar una cosa: poder quedar més temps a la ciutat per poder assaborir amb delicadesa totes i cada una de les aventures que una capital com Dublín pot oferir.




St. Patrick's Cathedral.
Catedral de San Patricio.
Catedral de Sant Patrici.


The Liffey river and the Ha'penny Bridge.
El río Liffey y el puente Ha'penny.
El riu Liffey i el pont Ha'penny.


O'Connell Bridge.
El puente O'Connell.
El pont O'Connell.


Ha'penny Bridge.
El puente Ha'penny.
El pont Ha'penny.


The hotel reception.
La recepción del hotel.
La recepció de l'hotel.


Casino Marino.


Casino Marino.


Malahide Castle.
Castillo Malahide.
Castell Malahide.


Malahide Castle.
Castillo Malahide.
Castell Malahide.


Howth.


Howth.


Shopping centre.
Centro comercial.
Centre comercial.


Merrion Square.


Merrion Square.


Merrion Square.


Merrion Square.


Merrion Square.





St. Patrick's Cathedral.
Catedral de San Patricio.
Catedral de Sant Patrici.



Christ Church Cathedral.
Catedral de la Santísima Trinidad.
Catedral de la Santíssima Trinitat.


Four Courts.


Custom House.


Dublin Castle.
Castillo de Dublín.
Castell de Dublín.


No comments:

Post a Comment