Saturday 13 June 2015

Prague: charm, beauty and perfection in Kafka's hometown.

English:


Prague: charm, beauty and perfection in Kafka's hometown.


If I had to choose one of my favourite European cities, that would be Prague. I had wanted to visit the Czech capital city for years and it wasn't until May 2012 that I achieved it. The problem is that there are no direct flights from Mallorca and you always need to travel to another country first (in my case, I had to go to Germany first) and that is already some valuable time that you "waste" lost in an airport.

The first thing that surprised me once we were in Prague was the huge amount of tourists that visit that city every year. Although, well, why would something like that surprise me when I was the first person who fell in love with that city and who would go back there tomorrow if I had the chance? For a city whose touristic activity has boomed in a relatively short period of time, the fact that thousands of people visit it every day has meant that in most touristic places you need to buy a ticket to see them and a tiny gratuity is asked to take pictures. Still, I must say that it's worth paying some money to see some places of this wonderful city and I've got to admit that I'd do the exact same thing if I ever travelled to Prague again.

Prague is an astonishing city: full of old but neat buildings - of classical, baroque and Gothic style. Walking through its streets is enjoying their culture and history. Listening to the bells of the town hall and seeing the crowd that is standing below the astronomical clock on its facade to observe its charms is a pleasure. Sitting on a terrace and overlooking Charles Bridge and the illuminated castle in the background is an indescribable feeling. And visiting Prague at some point in my life is a dream come true.

Prague is divided into five different zones. First, we find the Jewish Quarter or Josefov, which joined Prague in 1850, after having suffered years of repression. From my point of view, this area shows, first, the suffering of the Jewish population during the centuries of repression, but also the respect and admiration that both natives and tourists show towards this area. The Jewish cemetery, for example, the key point in the Josefov area, was the only place where it was allowed to bury Jewish people for 300 years. Because of limited space in the cemetery, the bodies had to be piled up on top of each other, reaching twelve graves. That's why, despite being able to count about 12,000 gravestones in the cemetery, it is said that there are around 100,000 people buried.

Secondly, we find the old town or Stare Mesto, the heart of Prague and, without a doubt, one of the most beautiful areas of the city. This is where we find, apart from the town hall, some of the most important churches in Prague as, for example, Our Lady of Týn and St. Nicholas. Surrounded by bars, cafés and lots of glassware, this square receives thousands of visitors every day and does so with open arms, with enthusiasm and joy, as if it wanted to make a good impression - and it really does not do anything other than leaving those people who visit it enchanted. The feeling of walking with your head up and speechless, admiring these impressive buildings, is a sensation that I will surely never forget. In fact, not long ago I was watching the photo album I made after this trip and I thought that last summer, on a trip that I did on my own and about which I'm soon going to write (whenever I finish updating my blog with all the previous trips), I should have gone back to Prague to see those small changes that may have occurred in the city (or not) during these years.

Thirdly, we find the new city or Nove Mesto, founded in 1348, remodelled in the nineteenth century, carefully drawn around three squares and originally inhabited by craftsmen and merchants. Despite having a greater extension than Stare Mesto, its areas of interest are less and they are not as beautiful, but the Dancing House, Prague's most famous modern icon, caught my attention. 

Fourthly, we find Prague Castle (Prazský Hrad) and the Hradcany area. Crossing the beautiful Charles Bridge, the most famous and well-known bridge in Prague which crosses the Vltava river, we get to that area. This area is especially known because of Prague Castle, but there are some churches and monasteries that are worth seeing too. Prague's history begins, in fact, in its castle, founded in the ninth century - despite having undergone several renovations throughout the years. Since 1918 Prague Castle is the residence of the President of the Czech Republic and Charles Bridge is one of Prague's main attractions which thousands and thousands of people visit every day. All in all, strolling from the old town towards the castle is a marvellous experience.

Finally, we find the area of Malá Strana, which in English means "small neighbourhood". This is the part of Prague that has been least affected by recent history. In fact, there has been few constructions in this area since the eighteenth century. Founded in 1257 and dominated by the Malá Strana Town Square and St. Nicholas Church, this is the area leading from Charles Bridge - full of statues, people, history and memories of Prague - to the outstanding Castle.

No matter the areas that you visit in Prague and the number of days you spend there, what is clear is this: Prague is without a doubt one of the most beautiful and complete European cities that I had visited up to then (and remains being so today). It is a place where The Metamorphosis by Franz Kafka becomes a reality and not because a man becomes a huge insect, but because people become little individuals lost in one of the most beautiful cities in Europe or, I would even dare say, in the world. In Prague there is no time to get bored, there are always places to visit, stories to be entertained with and places to marvel at. I declare myself to be a huge fan of this amazing city.


Spanish / Castellano: 


Praga: encanto, belleza y perfección en la ciudad natal de Kafka.


Si tuviera que elegir una de mis ciudades europeas favoritas, esta sería Praga. Hacía años que deseaba visitar la capital checa y no fue hasta mayo de 2012 que lo conseguí. El problema es que desde Mallorca no hay vuelos directos y siempre hay que volar con alguna opción que incluya alguna escala en otro país (en mi caso, la tuve que hacer en Alemania) y ese ya es tiempo del viaje que pierdes metida en un aeropuerto.

Lo primero que me sorprendió de Praga fue la gran cantidad de turistas que la visitan cada año. Aunque, pensándolo bien, ¿por qué tendría que sorprenderme algo así cuando yo fui la primera que quedé completamente prendada de la ciudad y que volvería mañana mismo si me surgiera la ocasión? Para una ciudad cuyo turismo está en auge desde hace relativamente poco, el hecho de que miles de turistas la visiten a diario ha hecho que en la mayoría de lugares turísticos se deba pagar una entrada además de una pequeña gratificación que se pide para poder hacer fotos. Aún así, he de decir que vale mucho la pena pagar para poder entrar en algunos lugares de esa maravillosa ciudad y tengo que admitir que volvería a hacerlo si fuera otra vez de viaje allí.

Praga es una ciudad preciosa: llena de edificios viejos pero muy bien cuidados de estilo clásico, barroco y gótico. Pasearse por sus calles es deleitarse con su cultura e historia. Escuchar como suenan las campanas del ayuntamiento y ver la multitud de gente que se acumula debajo del reloj astronómico ubicado en su fachada para observar sus encantos es un placer. Sentarse en una terraza y ver las vistas al Puente de Carlos y el castillo iluminado al fondo es una sensación indescriptible. Y poder visitar la ciudad de Praga en algún momento de mi vida es un sueño hecho realidad. 

Praga está dividida en cinco zonas. En primer lugar, encontramos el barrio judío o Josefov, incorporado a la ciudad de Praga en el año 1850 después de haber sufrido años de represión. Desde mi punto de vista, este barrio demuestra, en primer lugar, el sufrimiento de la población judía durante los siglos de represión, pero también el respeto y la admiración que se demuestra por esta zona de Praga tanto por parte de los nativos como por parte de los turistas. El cementerio judío, por ejemplo, el punto clave de la zona Josefov, fue el único lugar donde se permitió enterrar a las personas judías durante 300 años. A causa del poco espacio en el cementerio, los cadáveres tuvieron que amontonarse unos encima de otros, llegando a alcanzar las doce sepulturas. Es por eso que, a pesar de poder contar unas 12.000 tumbas en el cementerio, se dice que hay unas 100.000 personas enterradas.

En segundo lugar, encontramos la ciudad vieja o Staré Mesto, el corazón de Praga y, sin duda, una de las zonas más bellas de esta ciudad. Es aquí donde se concentran, además del ayuntamiento, algunas de las iglesias más importantes de Praga como la de Nuestra Señora de Týn o la de San Nicolás. Rodeada de bares, cafeterías y cristalerías, esta plaza recibe miles de visitantes a diario y lo hace con los brazos abiertos, con entusiasmo y alegría, como si quisiera dar una buena impresión - y la verdad es que no consigue otra cosa que no sea dejar encantada a la gente que la visita. La sensación de estar caminado con la cabeza hacia arriba y boquiabierta, admirando esos impresionantes edificios, es una sensación que seguramente no olvidaré jamás. De hecho, no hace mucho estaba viendo el álbum de fotos que hice de este viaje y pensé, en voz alta, que ojalá este verano pasado, en el viaje que hice y que muy pronto os contaré cuando consiga ponerme al día con los anteriores, tendría que haber vuelto a Praga y comprobar aquellos pequeños cambios que haya podido sufrir la ciudad (o no) en estos años. 

En tercer lugar, encontramos la parte de la ciudad nueva o Nove Mesto, fundada en 1348, remodelada en el siglo XIX,  trazada minuciosamente alrededor de tres plazas y originalmente habitada por artesanos y comerciantes. A pesar de tener una extensión mayor a la Staré Mesto, sus zonas de interés son menos y no son tan bellas. A pesar de esto, me llamó mucho la atención la casa danzante, el icono moderno más famoso de Praga.

En cuarto lugar, encontramos el Castillo de Praga (Prazský Hrad) y la zona de Hradcany. Atravesando el maravilloso puente de Carlos, el más famoso y conocido de Praga, llegamos al otro lado del río Moldava. Esta zona es conocida sobretodo por el Castillo de Praga, aunque también hay algunas iglesias y monasterios que vale la pena ver. La historia de Praga se inicia, de hecho, en su castillo, fundado en el siglo IX - a pesar de haber pasado por diversas reformas a lo largo de los años. Desde el año 1918 el Castillo de Praga es la residencia del presidente de la República Checa y el Puente de Carlos es una de las mayores atracciones de Praga, por donde cada día pasan miles y miles de personas y es que el paseo que lleva del casco antiguo al castillo es maravilloso.

Finalmente, encontramos la zona de Malá Strana, que en español significa "barrio pequeño". Esta es la zona de Praga que menos se ha visto afectada por la historia reciente. De hecho, prácticamente no ha habido construcciones en esta zona desde el siglo XVIII. Fundada en 1257 y dominada por la Plaza de Malá Strana y la Iglesia de San Nicolás, esta es la zona que conduce desde el Puente de Carlos, lleno de estatuas, gente, historia y recuerdos de Praga, al excepcional Castillo de Praga.

Sean cuales sean las zonas que se visiten de Praga y se esté en esa ciudad una cantidad de días u otra, lo que está claro es una cosa: Praga es, sin duda, una de las ciudades europeas más bonitas y completas que había visitado hasta la fecha (y sigue siendo así hoy en día). Es un lugar donde La Metamorfosis de Franz Kafka se convierte en realidad y no precisamente porque un hombre se convierta en un enorme insecto, sino porque las personas se convierten en pequeños individuos perdidos en una de las ciudades más bellas de Europa o, incluso me atrevería a decir, del mundo. En Praga no existen momentos para aburrirse, siempre hay lugares que visitar, historias con las que entretenerse y lugares con los que maravillarse. Me declaro fan incondicional de esta preciosa ciudad.

Catalan / Català:


Praga: encant, bellesa i perfecció a la ciutat natal de Kafka.


Si hagués de triar una de les meves ciutats europees preferides, aquesta seria Praga. Feia anys que desitjava visitar la capital txeca i no va ser fins al maig de 2012 que ho vaig aconseguir. El problema és que des de Mallorca no hi ha vols directes i sempre cal volar amb alguna opció que inclogui alguna escala en un altre país (en el meu cas, la vaig haver de fer a Alemanya) i aquest ja és temps del viatge que perds ficada dins un aeroport.


El primer que em va sorprendre de Praga va ser la gran quantitat de turistes que la visiten cada any. Encara que, pensant-ho bé, per què m'hauria de sorprendre una cosa així quan jo vaig ser la primera que vaig quedar completament enamorada de la ciutat i que hi tornaria demà mateix si em sorgís l'ocasió? Per a una ciutat on el turisme està en apogeu des de fa relativament poc, el fet que milers de turistes la visitin diàriament ha fet que en la majoria de llocs turístics s'hagi de pagar una entrada a més d'una petita gratificació que es demana per poder fer fotos . Tot i així, he de dir que val molt la pena pagar per poder entrar en alguns llocs d'aquesta meravellosa ciutat i he d'admetre que tornaria a fer-ho si fos una altra vegada de viatge allà.

Praga és una ciutat preciosa: plena d'edificis vells però molt ben cuidats d'estil clàssic, barroc i gòtic. Passejar pels seus carrers és delectar-se amb la seva cultura i història. Escoltar com sonen les campanes de l'ajuntament i veure la multitud de gent que s'acumula sota el rellotge astronòmic situat a la seva façana per observar els seus encants és un plaer. Seure en una terrassa i veure les vistes al pont de Carles i el castell il·luminat al fons és una sensació indescriptible. I poder visitar la ciutat de Praga en qualque moment de la meva vida és un somni fet realitat.

Praga està dividida en cinc zones. En primer lloc, trobem el barri jueu o Josefov, incorporat a la ciutat de Praga l'any 1850 després d'haver patit anys de repressió. Des del meu punt de vista, aquest barri demostra, en primer lloc, el sofriment de la població jueva durant els segles de repressió, però també el respecte i l'admiració que es demostra per aquesta zona de Praga tant per part dels nadius com per part dels turistes. El cementiri jueu, per exemple, el punt clau de la zona Josefov, va ser l'únic lloc on es va permetre enterrar les persones jueves durant 300 anys. A causa del poc espai al cementiri, els cadàvers es van haver d'apilar uns sobre els altres, arribant a aconseguir unes dotze sepultures. És per això que, tot i poder comptar unes 12.000 tombes al cementiri, es diu que hi ha unes 100.000 persones enterrades.

En segon lloc, trobem la ciutat vella o Staré Mesto, el cor de Praga i, sens dubte, una de les zones més belles d'aquesta ciutat. És aquí on es concentren, a més de l'ajuntament, algunes de les esglésies més importants de Praga com la de Nostra Senyora de Týn o la de Sant Nicolau. Envoltada de bars, cafeteries i cristalleries, aquesta plaça rep milers de visitants cada dia i ho fa amb els braços oberts, amb entusiasme i alegria, com si volgués donar una bona impressió - i la veritat és que no aconsegueix altra cosa que no sigui deixar encantada a la gent que la visita. La sensació d'estar caminat amb el cap cap amunt i bocabadada, admirant aquells impressionants edificis, és una sensació que segurament no oblidaré mai. De fet, no fa gaire estava veient l'àlbum de fotos que vaig fer d'aquest viatge i vaig pensar, en veu alta, que tant de bo aquest estiu passat, en el viatge que vaig fer i que molt aviat us explicaré quan aconsegueixi posar-me al dia amb els anteriors, hauria d'haver tornat a Praga i comprovar aquells petits canvis que hagi pogut patir la ciutat (o no) en aquests anys.

En tercer lloc, trobem la part de la ciutat nova o Nove Mesto, fundada l'any 1348, remodelada en el segle XIX, traçada minuciosament al voltant de tres places i originalment habitada per artesans i comerciants. Tot i tenir una extensió major a la Staré Mesto, les seves zones d'interès són menys i no són tan belles. Tot i així, em va cridar molt l'atenció la casa dansaire, la icona moderna més famosa de Praga.

En quart lloc, trobem el Castell de Praga (Prazsky Hrad) i la zona de Hradcany. Travessant el meravellós pont de Carles, el més famós i conegut de Praga, arribem a l'altra banda del riu Moldava. Aquesta zona és coneguda sobretot pel Castell de Praga, encara que també hi ha algunes esglésies i monestirs que val la pena veure. La història de Praga s'inicia, de fet, al seu castell, fundat durant el segle IX - tot i haver passat per diverses reformes al llarg dels anys. Des de l'any 1918 el Castell de Praga és la residència del president de la República Txeca i el Pont de Carles és una de les majors atraccions de Praga, per on cada dia passen milers i milers de persones, i és que el passeig que porta del casc antic al castell és meravellós.

Finalment, trobem la zona de Malá Strana, que en català significa "barri petit". Aquesta és la zona de Praga que menys s'ha vist afectada per la història recent. De fet, pràcticament no hi ha hagut construccions en aquesta zona des del segle XVIII. Fundada l'any 1257 i dominada per la Plaça de Malá Strana i l'Església de Sant Nicolau, aquesta és la zona que condueix des del pont de Carles, ple d'estàtues, gent, història i records de Praga, a l'excepcional Castell de Praga.

Siguin quines siguin les zones que es visiten de Praga i s'estigui en aquesta ciutat una quantitat de dies o una altra, el que està clar és una cosa: Praga és, sens dubte, una de les ciutats europees més boniques i completes que havia visitat fins a la data (i segueix sent així avui en dia). És un lloc on La Metamorfosi de Franz Kafka es converteix en realitat i no precisament perquè un home es converteixi en un enorme insecte, sinó perquè les persones es converteixen en petits individus perduts en una de les ciutats més belles d'Europa o, fins i tot m'atreviria a dir, del món. A Praga no existeixen moments per avorrir-se, sempre hi ha llocs que visitar, històries amb les quals entretenir i llocs amb els quals meravellar. Em declaro fan incondicional d'aquesta preciosa ciutat.



Staré Mesto and Our Lady of Týn.
Staré Mesto y Nuestra Señora de Týn.
Staré Mesto i Nostra Senyora de Týn.


Staré Mesto and townhall.
Staré Mesto y el ayuntamiendo.
Staré Mesto i l'ajuntament.


Our Lady of Týn.
Nuestra Señora de Týn.
Nostra Senyora de Týn.


Staré Mesto and St. Nicholas.
Staré Mesto y San Nicolás.
Staré Mesto y Sant Nicolau.


Convent of St. Agnes.
Convento de Santa Inés.
Convent de Santa Agnès.


Jewish Quarter.
Barrio judío.
Barri jueu.


Old-New Sinagogue.
Sinagoga Vieja-Nueva.
Sinagoga Vella-Nova.


Rudolfinum, the home of the Czech Philharmonic Orchestra.
Rudolfinum, la casa de la Orquesta Filarmónica Checa.
Rudolfinum, la casa de l'Orquesta Filharmònica Txeca.


Jewish Cemetery.
Cementerio judío.
Cementeri jueu.


Jewish Cemetery.
Cementerio judío.
Cementeri jueu.


Rudolfinum.


Prague's Castle seen from Charles Bridge.
El Castillo de Praga visto desde el Puente de Carlos.
El Castell de Praga vist des del Pont de Carles.


Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.


Clementinum, the National Library.
Clementinum, la biblioteca nacional.


Staré Mesto: the city hall and Our Lady of Týn.
Staré Mesto: el ayuntamiento y Nuestra Señora de Týn.
Staré Mesto: l'ajuntament i Nostra Senyora de Týn.


The astronomical clock.
El relog astronómico.
El rellotge astronòmic.


The astronomical clock.
El relog astronómico.
El rellotge astronòmic.


Staré Mesto seen from the top of the city hall.
Staré Mesto vista desde la cima del ayuntamiento.
Staré Mesto vista des de la cima de l'ajuntament.


St. Nicholas seen from the top of the city hall.
La iglesia de San Nicolás vista desde la cima del ayuntamiento.
L'església de Sant Nicolau vista des de la cima de l'ajuntament.


Our Lady of Týn seen from the top of the city hall.
La iglesia de Nuestra Señora de Týn vista desde la cima del ayuntamiento.
L'església de Nostra Senyora de Týn vista des de la cima de l'ajuntament.


The Powder Gate.
La Puerta de pólvora.
La porta de pólvora.


Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.


Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.


Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.


Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.


Prague's Castle seen from Charles Bridge.
El Castillo de Praga visto desde el Puente de Carlos.
El Castell de Praga vist des del Pont de Carles.


Malá Strana.



Malá Strana.


Prague Castle: St. Vitus Cathedral.
Castillo de Praga: Catedral de San Vito.
Castell de Praga: Catedral de Sant Vito.


Prague Castle: St. Vitus Cathedral.
Castillo de Praga: Catedral de San Vito.
Castell de Praga: Catedral de Sant Vito.


Prague Castle: St. Vitus Cathedral.
Castillo de Praga: Catedral de San Vito.
Castell de Praga: Catedral de Sant Vito.


Prague Castle: Convent of St. George.
Castillo de Praga: Convento de San Jorge.
Castell de Praga: Convent de Sant Jordi.


Loreto, a place of pilgrimage.
Loreto, un lugar de peregrinación.
Loreto, un lloc de peregrinació.


Strahov Monastery.
Monasterio de Strahov.
Monestir de Strahov.



Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.


Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.


Charles Bridge.
Puente de Carlos.
Pont de Carles.



The National Theatre.
El teatro nacional.
El teatre nacional.


Prague Castle.
Castillo de Praga.
Castell de Praga.



The Dancing House.
La casa danzante.
La casa dansaire.


Charles IV Square.
Plaza de Carlos IV.
Plaça de Carles IV.


Nove Mesto: city hall.
Nove Mesto: ayuntamiento.
Nove Mesto: ajuntament.


St. Nicholas.
Iglesia de San Nicolás.
Església de Sant Nicolau.

No comments:

Post a Comment