Monday 20 April 2015

London, I have a crush on you.

English: 


London, I have a crush on you.

There's not a better way to start describing my feelings for London than quoting Roxette's song "Crush On You". I had been in love with London since long before I finally got a chance to visit it. Before I travelled to Brighton in 2005, I had already made plans to visit London, but I was advised to go to Brighton instead because I wouldn't meet so many Spanish people (and would therefore speak English more often). Nevertheless, the fact that I spent one whole month in Brighton didn't stop me from visiting the city of London, especially taking into account how close Brighton's train station was from where I lived. One weekend, my Spanish friend, Carmen, and I decided to take a train and go to London. After a two-hour-long journey, we arrived to the first city of my dreams (and I say 'first' because back then I didn't know that the future cities I would discover in my life would also become "cities of my dreams"). Of course, London surpassed all my expectations... not only was the city huge and beautiful, but there were also so many interesting sights to see. I remember taking a touristic bus and walking around it just as if it had happened yesterday. I remember eating a packed sandwich in front of the Thames with the Houses of Parliament on my right side and looking straight towards the London Eye. I remember sitting in front of the Buckingham Palace to see the Changing of the Guard, looking for a bargain in Oxford Street, falling in love with Harrod's windows, walking across the Tower Bridge, visiting the Tower of London and, of course, posing in front of the Big Red Bus and the telephone boxes. London was also the first city where I got to use the underground. London was - and still is - a must as well as a first for me: many things that happened in my life (such as using an underground or seeing lots of guards in front of a Royal Palace) happened in London for the first time. Due to all this, I think there's no need to say that London is such a special place for me nowadays. London was a dream before I had seen it with my own eyes and, even though I have already been there three times, it will always be a dream - though now it's a dream come true.

Spanish / Castellano:


Londres, estoy enamorada de ti.

No hay mejor forma de describir mis sentimientos hacia Londres que citando la canción de Roxette "Crush on You" (en español sería algo como "Flechazo hacia ti"). Yo ya estaba enamorada de Londres desde mucho antes de tener la oportunidad de visitar la ciudad. Antes de ir a Brighton en 2005, ya había hecho planes para visitar Londres, pero me aconsejaron ir a Brighton en su lugar porque allí no había tanta gente española (y hablaría, por lo tanto, inglés más a menudo). Sin embargo, el hecho de que pasara un mes entero en Brighton no me impidió visitar la ciudad de Londres, especialmente teniendo en cuenta lo cerca que la estación de tren de Brighton estaba de la casa donde vivía. Un fin de semana, mi amiga española, Carmen, y yo decidimos coger un tren e ir a Londres. Después de un largo viaje de unas dos horas, llegamos a la primera ciudad de mis sueños (y digo "primera" porque por aquellos entonces yo no sabía que las futuras ciudades que descubriría en mi vida se convertirían también en "ciudades de mis sueños"). Por supuesto, Londres superó cualquier expectativa... no solo era una ciudad enorme y preciosa, sino que también había un montón de sitios por visitar. Me acuerdo de haber cogido un bus turístico y haber caminado por la ciudad como si fuera ayer. Me acuerdo de haberme comido un sándwich en frente del río Támesis, con las Casas del Parlamento a mi derecha y mirando directamente en dirección al London Eye. Me acuerdo de estar sentada en frente del Palacio Buckingham para ver el cambio de guardia, de haber buscado una ganga en Oxford Street, de haberme enamorado de los escaparates de Harrod's, de haber cruzado por encima del Tower Bridge, de haber visitado la Torre de Londres y, por supuesto, de haber posado frente al Big Red Bus y las cabinas telefónicas. Londres fue también la primera ciudad donde cogí el metro. Londres fue - y sigue siendo - un must (es decir, algo obligatorio) además de un first (algo que ocurre por primera vez) para mí: muchas cosas que han pasado en mi vida (como usar el metro o ver un montón de guardas delante de un palacio real) pasaron en Londres por primera vez. Por todo esto, creo que no es necesario decir que Londres es muy especial para mí hoy en día. Londres fue un sueño antes de haberlo visto con mis propios ojos y, a pesar de haber estado allí tres veces ya, siempre será un sueño - aunque ahora es un sueño hecho realidad.

Catalan / Català:


Londres, estic enamorada de tu.

No hi ha millor forma de descriure els meus sentiments cap a Londres que citant la cançó de Roxette "Crush On You" (en català seria com dir "Enamorada de sobte de tu"). Jo ja estava enamorada de Londres des de molt abans de tenir l'oportunitat de visitar la ciutat. Abans d'anar a Brighton l'any 2005, jo ja havia fet plans per visitar Londres, però em van aconsellar anar a Brighton perquè allà no hi havia tanta de gent espanyola (i parlaria, per tant, anglès més sovint). No obstant, el fet de que passàs un mes sencer a Brighton no em va impedir visitar la ciutat de Londres, especialment tenint en compte que l'estació de tren de Brighton estava molt a prop de la casa on vivia. Un cap de setmana, la meva amiga espanyola, na Carmen, i jo vam decidir agafar un tren i anar a Londres. Després d'un llarg viatge d'unes dues hores, vam arribar a la primera ciutat dels meus somnis (i dic "primera" perquè llavors jo no sabia que les futures ciutats que descobriria durant la meva vida es convertirien també en "ciutats dels meus somnis"). Òbviament, Londres va superar qualsevol expectativa... no només era una ciutat enorme i preciosa, sinó que també hi havia molts de llocs per visitar. Record haver agafat un bus turístic i haver caminat per la ciutat com si fos ahir. Record haver-me menjat un sandvitx davant el riu Tàmesi, amb les Cases del Parlament a la dreta i mirant directament cap al London Eye. Record estar asseguda davant el Palau Buckingham per veure el canvi de guàrdia, d'haver cercat una ganga a Oxford Street, d'haver-me enamorat dels aparadors de Harrod's, d'haver creuat per sobre del London Bridge, d'haver visitat la Torre de Londres i, per descomptat, d'haver posat davant el Big Red Bus i les cabines telefòniques. Londres va ser també la primera ciutat on vaig agafar el metro. Londres va ser - i encara és - un must (és a dir, una cosa obligatòria) a més d'un first (una cosa que passa per primera vegada) per mi: moltes de les coses que han passat dins la meva vida (com agafar el metro per primera vegada o veure un munt de guardes davant un palau reial) van passar a Londres per primera vegada. Per tot això, crec que no és necessari dir que Londres és molt especial per mi avui dia. Londres fou un somni abans d'haver-ho vist amb els meus propis ulls i, tot i haver-hi estat tres vegades ja, sempre serà un somni - tot i que ara és un somni fet realitat.










No comments:

Post a Comment