Sunday 19 April 2015

Brighton, Cambridge and why studying abroad is worth your time and money.

English:


Brighton, Cambridge and why studying abroad is worth your time and money.

Since my parents had seen that I was capable of travelling "alone" and going back home safe and sound, they finally allowed me to go abroad to study an English course. Since I was 12 I had always known I wanted to become an English teacher - I loved foreign languages (and still do) and wanted to study an English course abroad so bad. So summer 2005 was the perfect chance for me to go and make my dream come true. I went to Brighton (England) for one whole month in summer and I fell in love with the English language and culture even more. I was lucky, because I lived with an amazing family (a single mum and her four-year-old child) who really appreciated me. Also, the house where I lived was very close to the school I attended every morning from Monday to Friday, the shopping centre, the cinema, the train station, the beach and the so well-known Brighton Pier and Pavilion. Spending one month in Brighton was a wonderful experience: I met lots of new people from many different countries (including a Spanish girl from my class who became one of my best friends), I had lots of fun, I visited the outskirts as well as other cities (like Cambridge and London - but London deserves another blog entry on its own), I discovered my fascination for cookies and banoffee and I learnt many new things about the English language. I had new classmates every week, but that wasn't a bad thing - it was a perfect occasion to discover new things about other fascinating places in this world. As you can imagine, and taking into account what an incredible experience it was, I knew I would go and study abroad in other occasions - and so I did. What I knew for sure the moment I left Brighton was that those people and those experiences would always be in my memory and in my heart. 

Spanish / Castellano:


Brighton, Cambridge y por qué estudiar en el extranjero vale la pena y el dinero.

Como mis padres habían visto que era capaz de viajar "sola" y volver a casa sana y salva, finalmente me permitieron irme al extranjero a estudiar un curso de inglés. Desde que tenía 12 años siempre había sabido que quería ser profesora de inglés - me encantaban las lenguas extranjeras (y sigue siendo así) y quería estudiar un curso de inglés en el extranjero por encima de todas las cosas. Por ese motivo, el verano de 2005 fue la oportunidad perfecta para irme y hacer mi sueño realidad. Me fui a Brighton (Inglaterra) durante un mes completo en verano y me enamoré aún más de la lengua y cultura inglesas. Tuve suerte, porque vivía con una familia increíble (una madre soltera y su hijo de cuatro años), quienes realmente me apreciaban. Además, la casa donde vivía estaba muy cerca de la escuela donde iba cada mañana de lunes a viernes, del centro comercial, del cine, de la estación de tren, de la playa y de los conocidos Brighton Pier y el Pavilion. Pasar un mes en Brighton fue una experiencia extraordinaria: conocí mucha gente nueva de muchos países diferentes (incluyendo una chica española de mi clase que se convirtió en una de mis mejores amigas), me lo pasé muy bien, visité las afueras además de otras ciudades (como Cambridge y Londres - pero Londres se merece una entrada exclusiva en el blog), descubrí mi fascinación por las cookies y el banoffee y aprendí muchas cosas nuevas sobre la lengua inglesa. Tenía compañeros y compañeras de clase nuevos/as cada semana, pero eso no era nada malo - era la ocasión perfecta para descubrir cosas nuevas de otros lugares fascinantes de este mundo. Como os podéis imaginar, y teniendo en cuenta que fue una experiencia increíble, sabía que volvería a irme a estudiar al extranjero en otras ocasiones - y así fue. Lo que sabía con certeza era que en el momento en que me iría de Brighton esa gente y esas experiencias estarían siempre en mi memoria y en mi corazón.  

Catalan / Català:


Brighton, Cambridge i per què estudiar a l'estranger val la pena i els doblers.

Com que els meus pares havien vist que era capaç de viatjar "sola" i tornar a casa sana i a estalvi, em van permetre finalment anar a l'estranger a estudiar un curs d'anglès. Des de que tenia 12 anys sempre havia sabut que volia ser professora d'anglès - m'encantaven les llengües (i encara és així) i volia estudiar un curs d'anglès a l'estranger per sobre de qualsevol altra cosa. Per aquest motiu, l'estiu de 2005 va ser l'ocasió perfecta per partir i convertir el meu somni en realitat. Vaig anar a Brighton (Anglaterra) durant un mes complet a l'estiu i em vaig enamorar encara més de la llengua i cultura angleses. Vaig tenir sort perquè vivia amb una família increïble (una mare fadrina i el seu fill de quatre anys), els quals realment m'apreciaven. A més, la casa on vivia estava prop de de l'escola on anava cada matí de dilluns a divendres, del centre comercial, del cinema, de l'estació de tren, de la platja i dels coneguts Brighton Pier i el Pavilion. Passar un mes a Brighton va ser una experiència extraordinària: vaig conèixer molta gent nova de molts de països diferents (incloent una al·lota espanyola de la meva classe que es va convertir en una de les meves millors amigues), m'ho vaig passar molt bé, vaig visitar les afores a més d'altres ciutats (com Cambridge i Londres - però Londres es mereix una entrada exclusiva en el blog), vaig descobrir la meva fascinació per les cookies i el banoffee i vaig aprendre moltes coses noves sobre la llengua anglesa. Tenia companys y companyes de classe nous/noves cada setmana, però això no era res dolent - era l'ocasió perfecta per descobrir coses noves d'altres llocs fascinants d'aquest món. Com vos podeu imaginar, i tenint en compte que va ser una experiència increïble, sabia que tornaria anar a estudiar a l'estanger en altres ocasions - i així fou. Allò que sabia cert quan vaig partir de Brighton era que aquella gent i aquelles experiències estarien sempre dins la meva memòria i dins el meu cor.



Brighton:



Brighton, also known as the gay English town.
Brighton, también conocida como la ciudad gay de Inglaterra.
Brighton, també coneguda com la ciutat gai d'Anglaterra.


The Pavilion.
El Pavilion.


The Pavilion.
El Pavilion.




The Brighton Pier.
El Brighton Pier.


The Brighton Pier.
El Brighton Pier.


Brighton.


Brighton.


With Carmen, my Spanish friend, on Brighton beach.
Con Carmen, mi amiga española, en la playa de Brighton.
Amb na Carmen, la meva amiga espayola, a la platja de Brighton.


Brighton's outskirts: Devil's Dyke:
Las afueras de Brighton: Devil's Dyke:
Les afores de Brighton: Devil's Dyke:





Cambridge:











No comments:

Post a Comment